Un entorn màgic del Prepirineu
Els Llibres d’Estimes eren documents emprats en l'Edat mitjana on es reflectien els béns mobles i immobles declarats a les ciutats medievals de Catalunya. Es tractava llavors d'una font fiscal, imprescindible per a descobrir la demografia, l'economia i molts altres aspectes de la vida de l'època.
En alguns pobles del Montsec, els llibres d'estimes revelen que una de les activitats agràries més destacables de la zona era el cultiu de flors de safrà, la producció del qual es dedicava, en la seva majoria, a la comercialització.
Aquests registres parlen de caps de safrà en cafissos o faneques, antigues mesures de capacitat el valor real de la qual era diferent en funció de la regió en la qual s'emprava. En el recompte de l'any 1454, segons aquests documents, la producció total de safrà de les cases del poble de Llimiana, per exemple, va anar de 400 cafissos de caps de safrà i una relació de brins de safrà valorat en 585 sous.
La comercialització de safrà era regulada per les ordenacions que la Diputació va emetre en 1431 amb la intenció d'evitar possibles fraus i controlar els impostos. En aquestes mateixes ordenacions es fa referència als llocs on havia de concentrar-se la venda de safrà, com per exemple les poblacions de Tremp, Conques, Balaguer o Vilanova de Meià.
Analitzant aquests registres es dedueix que la regió era coneguda com la Terra del Marquesat perquè, principalment la part superior de la Serra del Montsec, es considerava un centre neuràlgic productor de safrà que es comercialitzava en el mercat de Vilanova de Meià.
